LA VALL

Per CARINA

Tantes vegades penso amb tu,
Tantes vegades el meu rostre s' il·lumina

Vaig pujant i els records retornen
Recordo el cami de pedra i sorra,
Recordo el gust de la pols seca,
Recordo el paisatge salvage,
El tacte del anís,el soroll del meu caminar;tranquil,sere,

Vaig pujant i els records marxen de cop,
Veig aquest camí asfaltat,
Veig aquesta foscor penetrant,
Veig el paisatge aniquilat...

Per la meva boca vol sortir un crit,
Un crit d'impoténcia...

Segueix-ho recordant...

Ara que veig la vila,recordo casa nostra,
Com els tres xiprers no pasaven el sostre.
Com una casa d'un conte,
Simétrica,de parest blanques,
La teulada vermella,i el seu davant,els tres xipres,
Ara,sobrepassant la teulada.

Vaig passejant pels carrers...
Carrers estrets que guarden la memória,
Ells han sigut violats,per els que diuen progrés,
Segueixen peró,tenint la seva historia.

I dins de la vila,observo les seves cases,
Recordo aquella buido,
Recordo els murs de pedra,
I com d'ells sortien les paraules d'auxili,
reclamant escalfo,
reclamant la vida...

Son les seves oliveres el paisatge,
Les seves feixes abandonades,
son un record del que havia sigut aquella vila,
aquesta vall oblidada,
ara, un punt de mira pels especuladors.

Surten de les muntanyes conreades,crits d'amargor
La pudor a cremat,penetra en cada pedra,
la seva ambigúitat,em fa sentir culpable...

Aquesta bellesa abandonada,no la puc descriure

COMENTARIO AL MARGEN:
¡Si me roban el pasado!! ¿Cómo creo el futuro?