A LES COMPANYES QUE MAI VAN MARXAR

Quan es tanca la llum
i cau el teló de la vida,
quan el silenci és pur
i la buidor ho és tot,
llavors, ens resta la vostra memòria.

Quan tot és foscor,
de sobte, un focus il·lumina l’escenari
i una claror càlida ens amoroseix,
llavors els plors ja són riures
i el silenci es trenca per sempre més
i la buidor s’omple de la vostra història.

I encoratjades pels vostres records
seguim el vostre camí de compromís,
reconfortades per les vostres vides
ens atrinxerem en la vostra determinació,
enlluernades per la vostra perseverança
posem punt i seguit a les vostres lluites.

I en aquest moment som estrella,
som falç, som martell, som ploma,
som roig, som negre,
som arc de Sant Martí després de la tempesta,
som paper, som flor, som pedra.

Som la vostra força trencant impunitats
i construint llibertats.

No ens enyorarem pas

perquè no sou passat, 

sou present i sereu futur,

estimades companyes.

Quan s’obre la llum

i s’aixeca el teló de la memòria,

tot és clamor i joia,

tot és ple de vosaltres,

llavors, 

sou el pa i sou les roses.

mjb